Les pràctiques de convivència en les cooperatives d’usuaries d’habitatge
— El cas de La Borda de Can Batlló
L’accés a l’habitatge segueix sent una de les principals urgències socials de moltes ciutats, on les cases de la gent segueixen sent un dels principals terrenys de joc de l’especulació financera tot i la crisi del 2007. En particular a la ciutat de Barcelona es van dur a terme al voltant de 20 desnonaments d’habitatges cada dia, quan van al seu arribar al màxim el 2013, a persones que no podien fer front a la hipoteca. A 2020 seguim en crisi i en els desnonaments son ja majoria les persones que no poden pagar el lloguer. En el període de 2015 a 2019, el preu dels pisos de nova construcció va augmentar mes d’un 20%, els lloguers un 30% i la compra d’un pis existent costa a les persones un 40% més. A més, quan la majoria de la població mundial viu en ciutats, el sistema d’habitatge és un dels principals focus d’impactes ambientals resultants de les configuracions de les seves llars i els estils de vida que se’n promouen.
A Can Batlló, una de les històries d’èxit de les veïnes de Barcelona sobre com un fort teixit social pot transformar els barris, La Borda és una iniciativa d’habitatge comunitària i cooperativa establerta el 2014 mirant de transformar el sistema d’habitatge. El model en el qual es basa principalment busca revertir a través de la propietat col.lectiva dels habitatges el seu ús com un valor de canvi, i que esdevingui un bé d’ús com ho son per exemple els hospitals o les escoles. Amb un fort enfocament en la inclusió social i la responsabilitat ambiental el projecte ha estat premiat múltiples vegades i va ser pioner d’una nova onada d’iniciatives comunitàries que es teixeixen amb els esforços de les administracions donant-hi suport.
Vam començar a col·laborar amb La Borda el 2015 amb l’objectiu de potenciar i facilitar els seus esforços col·lectius per donar forma als serveis compartits i pràctiques de convivència de la futura comunitat.
Amb elles hem investigat per comprendre les cosmovisions i sistema de creences dels membres, les pràctiques quotidianes actuals i futures, i com això pot prendre forma en un espai de convivència com el que projectaven. Els vam visitar a casa, vàrem entrevistar-los i els vam convidar a fer diaris digitals de la seva vida quotidiana. Aquestes activitats van facilitar el procés comunitari de coneixença mútua i en especial de les seves inclinacions sobre la futura convivència.
Amb les idees que en vam extreure vam esbossar conjuntament els serveis com ara una bugaderia compartida, una biblioteca d’objectes, una cuina comuna, servei de convidades o la capa digital de tot plegat. Per fer tangible la natura a vegades abstracte d’un servei vam co-dissenyar escenaris alternatius de cada un dels futurs serveis; alguns a través de prototips a mida real mitjançant tècniques de teatre, alguns amb jocs de taula o compartint storyboards. Això va permetre a la comunitat començar a copsar algunes dimensions del que podria comportar la seva futura convivència. Un cop hi havia una comprensió més general de com podria ser el dia a dia en la futura comunitat, vam fer diversos tallers per desenvolupar un model de convivència 1.0.
Uns mesos abans i durant els primers passos de l’inici de la convivència a principis del 2019 vam acompanyar a la comunitat en la implementació dels escenaris de servei seleccionats, desenvolupant a més indicadors i maneres d’evaluar els seus estils de vida per tal de poder seguir sent flexibles i fidels als seus principis de convivència, que vam desenvolupar conjuntament també.
Finalment, durant al darrer tram de l’acompanyament gracies al finançament de l’Ajuntament de Barcelona hem treballat amb una guia per compartir els aprenentatges i exemples de serveis co-creats. La guia, oberta i gratuïta, sobre com construir l’habitatge cooperatiu dirigit per la comunitat dissenyant els seus serveis compartits i pràctiques de convivència estarà disponible a la primavera del 2020.
