Els mons que fem
Relacionant converses de disseny(s) en transició(s)
Aquesta és una traducció de l’article original en anglès.
Potser veiem el món com una màquina perfecta, maldestre però constant que avança cap a l’alliberament individual, o com una història que mai acaba repetint una i altra vegada les mateixes lluites de poder on una treballa per crear espais de cura i amor. Potser el sentim com una xarxa complexa i co-evolutiva d’interaccions entre éssers que van i venen del mateix pols de vida o des de qualsevol lloc del joc de Polak.
Siguin quines siguin les històries del món que teixim, en tinguem consciència o no, és clau reconèixer que històries com aquestes acaben jugant un paper clau en la manera de relacionar-nos-hi i donar forma al món.
Independentment de si es tracta de la crisi climàtica accelerant o de l’afebliment dels valors democràtics, les dissenyadores solem sentir aquests resultants socials com a alguna cosa personal. Ens han educat dient-nos que som creatives, que canviem el món. Però, quins mons creem? Més enllà d’una auto-valoració sobre dimensionada o d’unes sensibilitats ben desenvolupades, hem de reconèixer que la creació de móns és un procés social en el qual participem. Que independentment del lloc on ens situem en l’espectre del poder per canviar, estaria bé responsabilitzar-nos dels mons als quals donem forma.
Vam començar com a col·lectiu el 2014 amb la sensació que estem travessant transicions profundes, tant a la societat com al món del disseny, preguntant-nos com podríem contribuir a tenir un impacte positiu. Després d’aquests anys de pràctica hem après algunes coses, però més que respostes sentim que comencem a trobar quines podrien ser algunes de les preguntes clau. El #worldswemake és una proposta per explorar amb la resta de la comunitat del disseny aquestes preguntes agrupades en cinc converses relacionades entre elles. Amb tota aquesta crida esperem participar i fomentar converses crítiques i pràctiques que de vegades acaben desconnectades les unes de les altres. Més important encara, creiem que és fonamental reconèixer les interconnexions entre aquestes converses i les seves implicacions pràctiques per crear un impacte sostingut amb les nostres agències com a dissenyadors i/o equips de disseny.
Relacionant converses — més enllà de la pròpia pràctica de disseny
Quan participem de converses sobre com transformar el disseny ens trobem sovint en converses limitades sobre el que això significa per a la nostra pròpia pràctica professional. En el nostre cas, veiem que està canviant la manera com la definim en funció del procés que segueix o dels resultats que crea, p.e disseny de serveis sostenibles, per fer-ho sobre l’impacte que busquem, per això diem que fem disseny per a la transició. Però creiem que va molt més enlla d’això la conversa. Que per exemple hem de parlar sobre les nostres cosmovisions com a agents de canvi, que nosaltres definim borrosament com a societats planetàries. Un altre focus d’atenció creiem que està en les visions o mons que volem contribuir a fer, en el nostre cas ens referim a transicions. També ens hem trobat en converses sobre com ens organitzem i el seu impacte en la dimensió política de les nostres agències. Finalment, una altra qüestió oberta que estem explorant és sobre el paper dels nostres propis projectes de vida, narratives i estils de vida i com es relacionem amb tot l’anterior.
A continuació hi ha una breu descripció que detalla una mica aquestes converses, que es pot fer servir de paisatge per guiar la nostra transformació com a dissenyadores i/o equips de disseny. Hem compartit quan ens ha sigut possible la nostra experiència com a exemple, amb l’objectiu d’acollir qualsevol altre punt de vista. Amb tot això volem contribuir a ser més crítiques i efectives transformant els mon com a dissenyadores amb la societat i la resta d’éssers de la Terra, vius i que vindran.
Cosmovisions — Societats planetàries
Qui som, què hi ha allà fora, o quin és el significat d’estar viu? Quines són les nostres creences, supòsits i valors bàsics que defineixen les nostres respostes a aquestes preguntes inicials? Com afecten les nostres actituds i com dialoguen amb la nostra experiència amb normes culturals, marcs religiosos i espirituals i els paradigmes socioeconòmics i polítics als quals ens subscrivim? Com organitza això el que percebem, com afecta com donem sentit a les nostres experiències i guia la nostra interacció amb l’entorn social i físic i, per descomptat, a la nostra pròpia pràctica de disseny?
Preguntes com aquestes plantejades per Terry Irwin per exemple acaben donant forma a les nostres cosmovisions. En el nostre cas, valorem el nostre col·lectiu com un espai que va néixer i s’esforça per continuar sent un espai en evolució per a aquelles que utilitzin la seva pràctica per examinar qüestions com aquestes. Fins ara, la forma més sintètica de representar les nostres visions del món podria ser sobre una consciència compartida que som societats planetàries d’éssers vius.
Visions pel mon — Transicions
Una forma de teixir alguns dels fets sobre el nostre moment històric és que vivim més temps amb estils de vida que no necessàriament augmenten el nostre benestar a partir d’un cert punt, gràcies al sobre-esgotament de recursos finits i la creació de desigualtats humanes i entre espècies necessàries per extreure-los i processar-los. Pensem que podríem fer-ho millor com a societats humanes i proposem contribuir-hi mitjançant l’impacte del disseny per donar forma a la quotidianitat dels canvis sistèmics. En el nostre cas, una forma de descriure la nostra visió com a col·lectiu de disseny seria contribuir a donar forma a les experiències humanes i no humanes de la infinitat d’iniciatives que canvien els fonaments d’allò que sentim que podria ser millor al món.
Només per donar alguns exemples, ho vam fer reforçant la capacitat de les Pimes per contribuir a una economia circular creant models de negoci ecoinnovadors. O proporcionant estratègies de serveis i capacitats per assegurar la sostenibilitat de les accions d’ecodisseny de producte per part de les pimes del nostre context local i de corporacions internacionals. Facilitant també estils de vida més convivencials i sostenibles al co-dissenyar serveis per a cooperatives d’habitatge que van més enllà de l’especulació immobiliària com a estratègia de generació d’habitatge a la ciutat, o reimaginant l’experiència d’usuaria de plataformes digitals que permeten als productors de cafè del sud global aportar transparència i equitat a les cadenes de valor.
La nostra pràctica — Disseny(s) per a la transició(s)
El disseny com a terme esta esdevenint omnipresent en molts idiomes. Això es pot veure com un signe cultural de la seva difusió com a cultura de canvi creatiu predominant dels nostres temps, com l’enginyeria ho va ser. Molts en el disseny han notat i reflexionat sobre aquesta expansió, des de Manzini en el Design When Everybody Design, a Stelkerman i el The Design Way, fins a Cross i el seu plantejament del disseny com a tercera cultura entre ciència i humanitats. L’augment del ja potser malaguanyat design thinking en la indústria també es pot veure com un signe d’aquest predomini del disseny.
Això planteja la urgència per incloure comprensions pluralistes en el disseny com a cultura projectual creativa, alhora que en demana assumir estudis sobre el poder i la justícia si és que és de veres que esta en una posició dominant, o directament qüestionar totalment les lògiques d’hegemonies. També requereix aprofundir en les converses i pràctiques que explorin les transicions que encara podriem viure en la naturalesa generalment canviant de la nostra professió com a resultat de les transicions en curs de la societat, alhora que ser sinceres amb les nostres visions-del-mon i visions pel món en constant evolució dins de cadascuna de nosaltres. En el nostre cas, quan treballem per evolucionar la nostra pràctica més que fer-ho al voltant dels objectes que dissenyem o per la metodologia que podríem utilitzar, ens agrada entendre-ho en base a l’impacte que busquem. És per això que ens emmarquem en el moviment de disseny(s) per a la transició(s).
Com ens organitzem — La política de les nostres agències
Per reflexionar sobre nosaltres mateixes i sobre com veiem el món, per relacionar-nos i col.laborar amb organitzacions que construeixen un món en el qual també creiem, i per seguir evolucionant la nostra pràctica de disseny per treure’n el màxim partit cal organitzar-nos.
Vam començar com a col·lectiu mirant de superar la lògica piramidal de les agències tradicionals, construïdes de vegades com a organitzacions acotants per al creixement personal i professional. Tradicionalment, els membres fundadors (majoritàriament homes blancs) es queden al capdamunt i qui vulgui créixer acaba iniciant una altra piràmide en un altre lloc. Així doncs, vam decidir basar-nos en enfocaments organitzatius democràtics, o cooperatives per dir-ho en breu. Això va anar més enllà dels valors d’equitat amb la intuïció que seria especialment productiu per a agències creatives. Això vol dir difondre un sentit real de la propietat i promoure espais perquè tothom de l’organització construeixi la seva agència creativa. Per descomptat, no és fàcil, ja que la majoria de les nostres cultures (organitzatives) es basaven en principis organitzadors per a un món de lent canvi social i no per la fluïdesa dels nostres temps.
Independentment de les barreres culturals profundes, creiem que és important centrar l’atenció en allò que anomenem polítiques de com organitzem la nostra agència. Des de decisions amb qui treballem i en quins temes, fins a l’impacte sobre pràctiques organitzatives concretes de la nostra organització. Des de quines són les nostres tarifes, fins a quina és la nostra forma jurídica organitzativa i la seva relació amb els drets socials (almenys al nostre país) fins a qualsevol pràctica organitzativa entremig. Vam començar un projecte ben aviat per finançar la nostra exploració i compartir aprenentatges al llarg del camí, per exemple. Fins ara seguim sent un col·lectiu obert, vam adoptar la forma jurídica de cooperativa sense ànim de lucre i estem treballant per obrir el manual de com funcionem.
Estem interessades en ampliar aquesta conversa amb la comunitat del disseny per aclarir els criteris per valorar-nos a nosaltres mateixes com a agències, conscients que cada organització trobarà i evolucionarà les seves pròpies maneres de contribuir a les transicions. També creiem que per a una conversa productiva sobre aquest àmbit ens centrarem en com complementar la diversitat d’enfocaments que les nostres agències poden adoptar i trobar inspiració els uns dels altres per transformar el món que ens envolta.
Estils de vida — Disseny i projectes de vida
Sovint xerrem amb col·legues del sector sensibles a les relacions de l’estat de coses al món que lluiten per trobar sentit en alguns dels projectes en els que treballen. El que també hem observat és que, per exemple, encara que guanyem prou per viure, les mateixes companyes de la indústria poden guanyar fins a dues o tres vegades més a l’any. Aquest és només el nostre exemple local a Barcelona i forma part de dinàmiques molt complexes, no només de ciutat, sinó globals al voltant dels sous disponibles.
Tot i així, els ingressos estan estretament relacionats amb la capacitat per dur a terme els nostres projectes de vida. Si es mira la gent del nostre col·lectiu es pot veure persones que van amb bicicleta, que treballen des de casa o en oficines compartides, que son membres de cooperatives d’energia o de xarxa d’internet del procomú. Es podrà trobar algun fairphone, gent vivint en cooperatives d’habitatge, participant de les activitats dels barri, comprant roba de segona mà i slow fashion o, fins i tot si és particularment fàcil a Catalunya, menjant productes ecològics de qualitat i local.
També es podria veure que hi ha molt marge de millora el dia en què esbrinem el nostre ús individual i agregada de recursos com a col·lectiu. A més de les històries personals de les nostres membres i els seus privilegis, això és només una simplificació i hi ha molt espai per explorar la multitud d’estils de vida que s’ajusten a un sol planeta com el nostre.
Tot i així, els nostres estils de vida i les narratives sobre els nostres projectes de vida ens permeten que cadascú de nosaltres dugui a terme la pràctica de disseny en el context i les qualitats que vol i pot. Aleshores, si tothom és capaç d’utilitzar la seva experiència professional per ajudar a dur a terme els seus projectes de vida, quines són les nostres capacitats com a dissenyadores? És a dir, per acabar d’enllaçar les converses sobre els mons que fem, creiem que és important el paper dels nostres propis estils de vida. Tenint en compte que discutiblement el nostre objectiu com a dissenyadores és contribuir a donar forma a experiències quotidianes que quan s’agreguen s’ajustin a estils de vida planetaris, com donem forma als nostres propis projectes de vida com a dissenyadores? Com podríem doncs fer servir els nostres aprenentatges per ampliar la gamma de capacitats per conformar projectes de vida planetaris?
Aquestes converses que manteniem al col·lectiu han inclòs part de la comunitat de disseny local de Barcelona i preveiem accions per mantenir-la oberta. Per exemple com la sobre taula durant el Cicle de la Via Papanek del Museu de Disseny de Barcelona. Si us plau, sentiu-vos lliures d’escriure els vostres pensaments o reflexions mitjançant #worldswemake per tal de mantenir-nos al dia o poseu-vos en contacte si us ve de gust. Agraïm al BAU Design Forum i Ramon Rispoli per haver instigat aquesta sèrie de converses ❤
