Improvisació aplicada a la innovació
Aquest article ha estat escrit en col·laboració amb la Xarxa d’Innovació Pública, podeu llegir-l’ho també al seu web.
L’escenari és buit. El primer actor entra en escena, dibuixa l’espai, defineix el temps i comença una acció. Al poc apareix el segon actor i proposa el conflicte, el primer l’accepta. Conjuntament desenvolupen l’obra. En la IMPROVISACIÓ TEATRAL res no està definit, l’espectador però dubte: “Deu estar preparat!” …tot sembla massa perfecte.
EL TEATRE d’ IMPROVISACIÓ
La improvisació és una tècnica de creativitat on la solució és crea en el moment que apareix la necessitat. És la capacitat de reacció en l’estrictepresent.
Perquè la improvisació succeeixi els actors han d’actuar com un equip, amb escolta activa i confiança mútua.
Les habilitats, experiència i apoderament del conjunt dels actors són la clau per a que la improvisació funcioni.
El sí màgic en improvisació és acceptar sempre les propostes en escena, aportant elements que enriqueixin l’acció proposada.
La improvisació requereix metodologia, però també un cert grau dellibertat.
Improvisar significa assumir risc, en l’errada està l’aprenentatge necessari.
La metàfora és gairebé perfecte, si canviem “improvisació ” per “innovació” el text segueix funcionant. Proveu-ho! Certament, la innovació i la improvisació teatral comparteixen bona part del seu ADN.
La improvisació aplicada consisteix en usar tècniques d’improvisació teatral a camps com el creixement personal, el canvi cultural de les organitzacions, la innovació, etc.
DE LA IMPROVISACIÓ TEATRAL A LA IMPROVISACIÓ APLICADA
En el món anglosaxó, moltes són les empreses i organismes que formen els seus treballadors a partir de la improvisació teatral. No només per allò que associem de manera directa com millorar la habilitat d’expressar-se en públic o aprendre a treballar en equip. Més enllà, per aprendre a moure’s en un món canviant, per reaccionar àgilment davant la incertesa o per assumir actituds més positives i col·laboratives.
L’habilitat de la improvisació és pot aprendre i la seva pràctica pot modificar el comportament d’individus i organitzacions. Es tracta d’un recurs creatiu aplicable a tots els camps professionals.
Improvisar ja no ha de voler dir fer les coses corrent i de qualsevol manera. Avui , la improvisació aplicada esdevé un recurs necessari per adaptar els nostres productes, estratègies i el conjunt de l’organització a un món en canvi constant.
IMPROVISACIÓ APLICADA A LA INNOVACIÓ
La improvisació aplicada enfocada als processos d’innovació, ens permet entendre el món en disrupció d’avui, habituar-nos a la incertesa de la realitat i entrenar la nostra capacitat d’adaptació.
La improvisació aplicada ens ajuda a recuperar la creativitat com a recurs i a entrenar-la. Com la INNOVACIÓ, requereix d’un grau de llibertat que permeti l’experimentació i el pensament out of the box.
La improvisació aplicada redefineix el treball del grup dins d’una organització. Transforma els grups en equips a partir de l’autoconfiança individual i de confiança mútua. Cadascú aporta a l’equip valor a partir de les seves habilitats i expertesa.
La improvisació aplicada ens ajuda a comprendre que innovar comença per trencar les sitges impermeables dins d’una organització (fluxos, informacions, jerarquies…). Ens fa repensar els processos habituals i a lluitar contra el “sempre ho hem fet d’aquesta manera”.
La improvisació aplicada ens permet posar en pràctica noves maneres de produir amb que avui es treballen els processos d’innovació. El prototipatge, per exemple, parteix de la necessitat de crear idees i materialitzar-les a l’hora que s’utilitzen, cercant el punt d’equilibri entre la rapidesa i la perfecció (good enough).
La improvisació aplicada, enfocada als processos d’innovació, ens permet aprendre a escoltar activament el nostre entorn (client, ciutadà…). Escoltar el que es diu, però també el que es calla.
CONCLUSIÓ
La innovació, com la improvisació, és present, risc, equip, escolta i actitud.
La improvisació aplicada, amb la seva metodologia, ens ha ajudar a comprendre la naturalesa, enfoc i desenvolupament real dels processos d’innovació.
Més enllà, pot ser un recurs capaç de transformar la cultura del conjunt d’una organització, per tal d’adaptar-la a la realitat canviant del món avui emergent.
La Xarxa d’Innovació Pública està formada per treballadors de les administracions catalanes que entenen la necessària adaptació del conjunt de l’Administració a la nova societat en xarxa emergent.
