N i la petita victòria (Les normes)
No tinc clar que aquest sigui el millor tema per la segona entrada. Però bé, la faig comprometent-me a escriure un dia d’aquests sobre què passava abans del dia N (el moment en que vaig començar a anar amb Nokia), sobre l’impacte negatiu que té en mi l’ús del mòbil, etc.
Com ja vaig avançar al Pròleg, vull explicar bé quines són les normes de l’experiment que m’he autoimposat.
ALLORO: Només parlo de mi i de coses que em passen a mi. No em ve de gust fer-ne un genèric ni molt menys, però a vegades sé que ho pot semblar per com escric. Em sap greu, no ho sé fer d’una altra manera però s’accepten molt crítiques i suggeriments.
Past attempts
Si bé és el primer cop que es solidifica (ja fa 1 mes i no té pinta que torni enrere aviat), no és el primer cop que ho intento. A finals de curs de l’any passat em vaig proposar no mirar el mòbil més de 6 cops per dia i mai durant més de 30 minuts. Vaig fallar estrepitosament: petita derrota.
El primer dia TOP, amb dificultats però TOP. Al segon, ja em vaig dir que si era per posar-me música no contava. Al tercer dia vaig arribar als 7 cops i no em vaig voler torturar (no hi havia cap penalització per passar el límit, només l’autoflagel·lació). Al quart, vaig mirar-lo uns 10 cops i al arribar a casa em vaig decidir a ampliar el límit a 8. Al sisè va passar quelcom que no recordo que em vaig fer un “Avui no passa res si et passes del límit”. I ja ho tindríem, crec que no va haver-hi ni setè ni vuitè. Em vaig petar les meves normes i vaig reafirmar-me en la posició d’addicte sense cura.
The Power of Habit explica que la força de voluntat és un múscul que si l’exercites molt es cansa. La que necessitava per no mirar el mòbil més de 6 dies era prou considerable, i més tenint el mòbil a prop. Segurament tot això té molt a veure amb que sóc algú poc constant respecte allò que no em genera molt d’interès. Per tant, a mi (faig aquest incís per allunyar-me molt de l’autoajuda), els mètodes que es basaven sobretot en l’autocontrol potser no em servirien.
Arribats aquí, va ser clau recordar una de les petites victòries: fa ben bé 2 anys que vaig deixar i desenganxar-me totalment d’Instagram. De penjar fotos sovint i de mirar-ne a diari. Ho vaig fer desinstal·lant-me l’app però no esborrant el compte. La conversa amb mi mateix va ser algo del rollo: “No vull perdre més el temps aquí però em fa molta cosa esborrar-ho tot. Tinc moltes fotos que m’agraden penjades i qui sap, potser demà, quan m’hagi après a controlar, puc tornar i fer-ne un ús sa. El que està clar és que, a dia d’avui, tenir l’app fa que ho consulti de manera constant i no ho vull. Fer un petit pas és obligat, i aquest és reversible”. Durant els següents dies recordo que vaig entrar sovint des del web. Però ja no penjava fotos i vaig començar a perdre el tick de fer fotos. Al cap d’un mes, petites construccions mentals que m’havia fet havien caigut: ho necessito, m’agrada la fotografia, cada moment és únic i es mereix una foto, vull saber què fa la gent els caps de setmana o és una eina d’expressió personal insubstituïble. No sé fins a quin punt tot això era autoengany o eren veritats a mitges, però el tema està en què vaig deixar de trobar-ho a faltar. A dia d’avui, entro aprox 1 cop cada 2 mesos a fer alguna consulta puntual i concreta, però res més.
N de Nokia
Repassant el que vaig aprendre amb Instagram, se’m va acudir imitar certes coses.
- Reversible: sigui el que sigui, no em veig en cor de fer quelcom definitiu, que no tingui marxa enrere. Sobretot, perquè sé que mai em llençaré a per un mètode definitiu de primeres (rollo tirar el mòbil al mar). Per tant, si és reversible és més possible que m’hi comprometi.
- Que no requereixi d’una superforça de voluntat: eliminar la temptació vs tenir-la allà i resistir-me. A mi em funciona més la 1a opció.
- No radical: que no tingui un impacte en la resta de coses que faig, o que aquest impacte sigui mínim.
L’anunci de Nokia que tornaria a fabricar el seu model 3310 va precipitar-ho tot. El vaig comprar per 60€ (no sé fins a quin punt calia deixar-me diners en això però crec que va augmentar el compromís a fer-lo servir). La idea era:
- Passaré la targeta SIM al Nokia per poder rebre trucades i SMS al mòbil. Quan surti de casa, seguiré localitzable i seguiré podent localitzar.
- L’smartphone el faré servir només a casa connectat al wifi. L’única aplicació que no podré accedir des d’un PC és el Whatsapp. Per tant, el Whatsapp queda limitat a hores a casa. Per si de cas, a la foto de perfil de Whatsapp hi posaré un text explicant que si em vols trobar ràpid em truquis o em contactis per SMS, FB o mail.
- M’apuntaré cada dia abans de sortir de casa en una llibreteta tota la info rellevant del dia: aules (hm…?jeje), horaris, adreces. Avisaré també a les persones amb qui hagi quedat que no em trobaran al Whatsapp durant el dia: “Qualsevol cosa truc o sms”.
- Passo gran part del dia a la Universitat on tinc ordinadors i internet, molt de chill.
- Si hi ha dies logísticament complicats o que em ve de gust tenir internet, torno la SIM en un plis al smartphone i aquell dia el passaré amb smartphone.
En conclusió, poca revolució i un únic canvi aparent: fora de casa vaig amb un Nokia sense internet. És reversible perquè segueixo tenint l’smartphone a casa. No requereix força de voluntat perquè si no tinc el mòbil a sobre no el puc mirar (i us ho juro que això és del més màgic). I és poc radical perquè, en el fons, el que no tinc durant el dia és només el Whatsapp. A mi em va convèncer sobretot perquè era un plantejament possible.
Des d’aleshores he anat ampliant normes que ja explicaré. També crec que estic lluny d’aconseguir la satisfacció plena respecte la meva dependència d’internet i he descobert que això només soluciona una petita part del problema. Ja en parlarem.
Ara, després d’1 mes, sí que també puc dir que he aconseguit una petita victòria.
Abraçades!
Al final de cada entrada faré un recull de les reaccions més comuns al veure el Nokia o al llegir-me perquè em fa bastanta gràcia i perquè us repetiu però ja té el seu què.
Recull de reaccions top del dia:
“Vull felicitar-te per portar un mes fent l’amish” email.
“Mucho Medium però aquí estás eh, en Whatsapp” Missatge de Whatsapp a les 23:55h.
“Friki” conversa.
