Relacionant converses locals sobre la política del disseny
Una sobretaula sobre els mons que fem
Han passat ja més de dues dècades des de la mort de Victor Papanek i se sol dir que el temps i la història posa a cadascú al seu lloc. Resulta com a mínim paradoxal que el llegat teòric de Papanek, un dels seus més importants per les dissenyadores de la nostra generació, sigui la constatació del necropoder del disseny. Al prefaci del cel.lebrat “Design for the Real World” (1971), Papanek ja avança irònicament que“hi ha professions més nocives que el disseny industrial, però molt poques”.
És precisament aquesta afirmació, entre la boutade i el catecisme, la que comença a posar de relleu ja a la dècada dels setanta la profunda dimensió política del disseny. Bona part de la carrera de Papanek s’articula al voltant de demostrar i demostrar-se que no només és possible reduir l’impacte negatiu del disseny, sinó que aquest pot ser també una palanca de canvi ideal per revelar mons més justos
Cinquanta anys més tard, i en un context de crisi multidimensional a una escala mai vista que està comprometent els sistemes biològics que donen suport a la vida a la terra, encara ens preguntem si això és possible. Almenys en una escala temporal humana. Davant d’aquesta situació d’emergència, que podria semblar paralitzadora, el disseny, com a cultura projectual i del fer, vol oferir un illot de coratge i “d’optimisme rondinaire” en paraules de l’acadèmica i dissenyadora Terry Irwin. En últim terme el disseny s’articula com una cultura de la intencionalitat, sigui aquesta explícita i deliberada o no, per tant tot el disseny és política. Així les pràctiques acrítiques del disseny constitueixen un mecanisme de reproducció del statu quo i dels sistemes des d’on es posa en pràctica com a professió.
En oposició dialèctica a aquest disseny col·laboracionista, tenim l’embrió, en gestació participada entre altres per Papanek, d’un disseny propositiu per la transició. Un disseny que fa tangible altres futurs i que és capaç d’articular estratègies d’acció. En aquest projecte de materialització de la realitat, la pràctica del disseny i les persones que dissenyen els situa en un lloc concret a l’hora de revelar mons, que no és més que un procés polític.
El pensament i la mirada crítica i interseccional ha evolucionat molt en les darreres dècades, i avui ens permet entendre que allà on Papanek parlava del “món real”, potser son mons en plural. Que potser, tal i com advoquen entre altres Arturo Escobar, Luiza Pardo, Anja Neidhardt o Sasha Constanza-Chock, el disseny ha d’estar al servei del desvetllament d’un plurivers integrants totes les formes de ser humà i inclús més enllà de l’humà.
Després d’alguns anys refinant-nos aquestes preguntes a través de la nostra pràctica, al col·lectiu vam decidir explicitar les nostres postures en un article i compartir així amb el món les diferents maneres amb què en aquest moment materialitzem la nostra mirada crítica de la realitat. El #worldswemake és un convit obert a la comunitat del disseny per explorar col·lectivament aquestes mirades i crear espais per al sorgiment i canalització de converses crítiques que, fins al moment, han tingut lloc de forma dispersa. L’aposta és treure-les a la llum i compartir-les a fi de visibilitzar les implicacions que aquestes tenen per la resta de dimensions de l’activitat d’un estudi o col·lectiu de disseny.
Tradicionalment s’ha entès la politització del disseny a través del compromís envers amb el que contribuïm-en-el-món; tant si es tracta d’una peça comunicativa, un nou producte, un servei/experiència o una política. Des que Papanek va desenvolupar els seus projectes, han aparegut noves mirades sobre la nostra pràctica. Estem integrant la perspectiva decolonial i feminista, la reducció de l’impacte ambiental, dissenyem per la diversitat i a la generació de valor social, etc. A més algunes organitzacions vinculades al disseny també han anat integrant polítiques internes de treball alineades amb aquesta mirada en les contractacions i compres, en la gestió de persones, en l’adquisició de clients o en la planificació estratègica.
Una de les propostes de #worldwemake és entendre la dimensió relacional d’aquestes postures, és a dir, quines són les conseqüències dels nostres posicionaments polítics. Per exemple, com influeixen en els nostres criteris ètics a l’hora de triar amb quins clients volem treballar? Com impacten en l’estructura salarial i econòmica de la nostra organització? Com afecten l’estil de vida que puc/vull portar o en la meva possibilitat de generar estratègia a llarg termini? Com la nostra cosmovisió s’articula en les eines, mètodes i processos que utilitzem en el nostre dia a dia?
El passat 3 de desembre, en el marc de l’exposició “La política del disseny”, el Museu del Disseny vam proposar una sobretaula per trobar-nos unes vint persones vinculades al disseny local amb la voluntat de compartir al voltant d’un dinar les formes pràctiques amb què integrem al nostre dia a dia la reflexió política i les mirades crítiques sobre la realitat. Hi van participar persones i col·lectius com Lacol, l’Apostrof, Curro Claret, We Question Our Project, Inèdit, Òscar Guayabero, Guifi.net, Alehop! COdisseny , Liquen Data Lab, Decidim, Becoming, Taller Esfèrica, Diambaar, La Casa de Carlota, Makea tu Vida, Oblicuas i Curro Claret.
A més a més de compartir recursos i pràctiques la sobretaula va donar espai per fixar algunes paradoxes, espais de tensió de la posada en pràctica d’una reflexió política en la nostra professió:
- Qui finança el treball més compromès? Crítica de Papanek i la seva dependència de l’administració i acadèmia.
- Com equilibrem les carteres de clients privas i públics? Limitacions inherents, tant burocràtiques com dimensionals de treballar amb el públic.
- Quins són les estructures organitzatives òptimes i balanços entre flexibilitat i precarització del treball?
- Quins criteris i estratègies seguir a l’hora de decidir si treballar o no amb un client? Equilibris inestables entre les limitacions de la moral estricta i les possibilitats d’impacte en la realitat de l’status quo.
- Com entomem el desdibuix progressiu entre les vides professionals i personals en el compromís polític?
Més enllà de compartir com cadascuna va trobant respostes tentatives a aquests i altres dilemes, les assitents vem valorar el simple fet de trobar-nos per parlar sobre aquests temes en un entorn de confiança. Conscients de formar part de la memòria de moltes altres que ens van precedir, aquesta presa de contacte des del nostre ara compartit és potser terra i aigua per seguir fent créixer una comunitat de persones vinculades al món del disseny integrant en la seva pràctica la reflexió política. Algú ha dit res sobre una trobada a l’estiu 2020 a les Planes?
Volem agraïr a l’Oscar Guayabero i al Museu del Disseny de Barcelona el suport per fer possible la sobretaula. Aquesta peça és una versió editada d’un article aparegut al document de resum de l’exposició “Victor Papanek: La política del disseny” amb el títol d’Univers, editada per Núvol.
