L’alegria de morir (a Săpânța)

Hi havia gana i el cel amenaçava a Săpânța, per tant, segurament, era un bon moment per anar passant cap a l’hostal. Caminant direcció a la carretera, vam creuar per entre mig d’un grup de dones grans vestides amb les típiques robes negres d’aquesta part rural del nord de…

Chúc Mừng Năm Mới (o bon any nou!!) (i II)

T’imagines estar celebrant el Nadal, reunit amb la família, i de forma imprevista convidar als torrons i al cava a dos turistes que passen per davant de casa teva? Crec que, en general, ens hem convertit en una societat massa tancada per aquestes…

Sort a Porto

Hi ha ciutats que marquen la seva personalitat basant-se en la modernitat, o en tot el contrari. Altres destaquen per estar a prop del mar o a les muntanyes. Porto és especial. Aquesta ciutat sembla que, a propòsit, no hagi volgut definir-se. Sigui per les cases a mig derruir, per la increïble visió d’un…

Molt xinès a la Xina (o el misteri de l’autobús en forma de tren) (I)

La Xina és gran. Això ho sap tothom. Hi ha, doncs, molts xinesos. Quina obvietat. Ja ho sabia abans de visitar aquest país, però un cop vaig posar-hi els peus vaig adonar-me que fins aquell moment no m’havien…

El moment per l’optimisme

Les notícies polítiques dels últims temps estan caient, l’una rere l’altra, com a lloses que van aixafant l’esperit d’aquells a qui ens agradaria veure un món amb valors solidaris. La tragèdia humana a Síria i l’indecent menyspreu polític europeu, el vot del Regne Unit per matar el…

Guiri de Barcelona

Que lluny queda ara l’oficina! Aquí, entre la rutina dels últims 15 anys, et sents segur. Sents que hi has crescut i saps què fer-hi tothora. Quan allargar la mà per agafar la grapadora, quan fer passar dins el client preocupat pels seus estalvis. En quin moment sortir amb pit i estómag inflats…

Chúc Mừng Năm Mới (o bon any nou!!) (I)

L’any passat vaig tenir la gran sort de celebrar l’any nou dos cops. No, no vaig aprofitar el canvi de fus horari en dos països fronterers. Tampoc vaig celebrar-ho un primer cop i vaig agafar a continuació un avió que em dugués en una cursa cap a l’oest per…

Tu i jo som còmplices d’assassinat

L’última setmana als grans mitjans els va passar inadvertida la publicació d’un nou decret llei contra l’atur. Segons aquest, a partir d’ara, tota persona que es trobi sense feina pot ser detinguda per la policia i privada de la seva llibertat en uns centres que seran…

Un arma a la boca

Diverses vegades s’ha dit que l’arma més perillosa de l’home és la paraula. En ple segle XXI, després de les bombes nuclears o les armes químiques, potser sigui una afirmació exagerada. No obstant això, no ho és tant si ens adonem que la paraula es troba en la base de la propagació dels…

El moment tan esperat

Ha arribat el moment tan esperat. Portes tota la vida desitjant aquest instant. És veritat que sovint t’has oblidat d’ell, però periòdicament t’has sorprès a tu mateix mirant el rellotge ansiós per si per fi el veies aparèixer.

Històries del nitrògen, la fam i la guerra (I)

Pensant en el nostre passat escolar, segur que podem recordar-nos d’algun o alguna professora de Química parlant sobre elements químics i molècules. Potser tinguem una mica oxidats els nostres coneixements sobre aquesta ciència, però…

Molt xinès a la Xina (o el misteri de l’autobús en forma de tren) (II)

Després d’una pràctica avançada en mímica, vam aconseguir abandonar l’estació amb els dos bitllets cap a Guilin a les nostres mans. Això sí, la data era per a la nit de l’endemà, en no quedar lloc per a la…

Què queda de tu si et treuen la cultura?

Fa uns dies que he tornat d’un viatge una mica llarg. Dos mesos i mig pel sud-est asiàtic. He trepitjat set països o regions autònomes que, tot i que l’evolució del món està aplanant qualsevol diferència, tenen encara cultures força diferents de la nostra.

33 hores a través dels segles

Després de dues setmanes viatjant per la Xina dels han, l’ètnia majoritària del país i del món, la meva companya i jo necessitàvem un respir. És cert que el seu univers és fascinant. La seva història i saviesa són mil·lenàries, un món on les bogeries es fan realitat. Però, tot…

La pilota a la teulada de Cuba

Cuba, un matí assolellat de juliol. Bé, a Cuba això d’assolellat sobre. Ya tu sabes, una calor infernal. Com ahir i com demà. El gran viatger i millor compadre Jaume i un servidor hem comprat un parell d’entrades per un pesito cadascuna (uns 3 cèntims d’euro) per presenciar…

Molt xinès a la Xina (o el misteri de l’autobús en forma de tren) (i III)

L’ambició dels bons

Si entenem la societat com un mirall de la seva classe dirigent, segur que arribem a la conclusió que el món és una merda. Però no una merda qualsevol, sinó una bona merda. Llevat de comptadíssimes excepcions, els que manen no ho fan pensant en el bé comú, doncs només es dediquen a vendre la…

Sud o no sud

Recordo aquells temps gairebé mitològics en què “Espanya anava bé”. Eren temps de vaques grasses i autocomplaença en moltes converses. Entre alguns existia un convenciment que aquell era l’ordre natural de les coses. Com a ciutadans del nord, érem la raça triada per al benestar. Als del sud, en canvi…